Intramurs. Conca de Barberà

Aquest és el vi negre de la Nit de Nadal, per acompanyar uns entrants a base de formatges, espàrrecs verds, etc. 

El van recomanar coma vi jove digne i competent. La veritat és que és de color vermell intens, i força brillant a la copa. Té bona olor, intensa i especiada, recordant a fruits vermells, això sí, intensos, madurs, que es troben en boca. És jove però no és àcid, sí que es troba fresc i persistent; queda a la boca i és aleshores quan es recorden les móres, aranyons, etc. L'etiqueta diu que va bé amb carns suaus; jo l'he trobat correcte amb uns espàrrecs verds al forn amb pernil saltejat.

Via Terra. Garnatxa negra

De la DO Terra, Alta, si he de dir la veritat, no recordo d'on va sortir. Potser d'alguna sortida per la Vall d'en Bas amb aturada a la cooperativa Verntallat. És un vi dee color vermell molt intens. Un cop provat, no és pas massa contundent; és fresc però té un punt, com si es tractés d'un licor suau, gairebé dolç, potser especiat.
Quedaria per provar el de garnatxa blanca; ambues, varietats molt pròpies de Catalunya i en particular de la Terra Alta. 
L'hem tastat amb carn a la brasa i formatges.  

Agaliu. Blanc 2011. Costers de Segre

De L'Olivera Cooperativa, sembla ser que AGALIU vol dir "il·lusió" i res és més cert que les coses que realment valen la pena són les que generen il.lusió. A mi me n'ha generat una mica bastant. El vaig comprar primer per que em va agradar l'ampolla blava i després al veure que era 100% Macabeu, d'agricultura ecològica i amb criança. Sec, doncs, molt secot, però delicat, fresc i suau. Ens l'hem begut tot menjant un peix delicat con els llucets de la costa, al forn. El recordarem per sec, sec, sec.