Intramurs. Conca de Barberà

Aquest és el vi negre de la Nit de Nadal, per acompanyar uns entrants a base de formatges, espàrrecs verds, etc. 

El van recomanar coma vi jove digne i competent. La veritat és que és de color vermell intens, i força brillant a la copa. Té bona olor, intensa i especiada, recordant a fruits vermells, això sí, intensos, madurs, que es troben en boca. És jove però no és àcid, sí que es troba fresc i persistent; queda a la boca i és aleshores quan es recorden les móres, aranyons, etc. L'etiqueta diu que va bé amb carns suaus; jo l'he trobat correcte amb uns espàrrecs verds al forn amb pernil saltejat.

Via Terra. Garnatxa negra

De la DO Terra, Alta, si he de dir la veritat, no recordo d'on va sortir. Potser d'alguna sortida per la Vall d'en Bas amb aturada a la cooperativa Verntallat. És un vi dee color vermell molt intens. Un cop provat, no és pas massa contundent; és fresc però té un punt, com si es tractés d'un licor suau, gairebé dolç, potser especiat.
Quedaria per provar el de garnatxa blanca; ambues, varietats molt pròpies de Catalunya i en particular de la Terra Alta. 
L'hem tastat amb carn a la brasa i formatges.  

Agaliu. Blanc 2011. Costers de Segre

De L'Olivera Cooperativa, sembla ser que AGALIU vol dir "il·lusió" i res és més cert que les coses que realment valen la pena són les que generen il.lusió. A mi me n'ha generat una mica bastant. El vaig comprar primer per que em va agradar l'ampolla blava i després al veure que era 100% Macabeu, d'agricultura ecològica i amb criança. Sec, doncs, molt secot, però delicat, fresc i suau. Ens l'hem begut tot menjant un peix delicat con els llucets de la costa, al forn. El recordarem per sec, sec, sec.

Abadia de San Campio - Albariño Rias Baixas

Txakoli Eizaguirre 2011

Molta gent parla del txakolí; i ningú no ho fa malament. Potser si el prens com es diu que s'han de prendre aquests vins per tal de trobar-ne tots els primaris l'acabes gaudint.Potser l'has de maridar amb algun menjar específic, no ho sé. A mi la veritat és que no m'ha agradat. Es com un vi "asidrat" si se'm permet, amb un punt orgànic que gairebé pica ( potser se m'havia oxidat... ) i que trobo que no lliga amb peix blau, com el salmó, que és amb que ho vam menjar. Bé, potser un altre dia.

Llavors. La Vinyeta.DO Empordà

Aquest vi el vaig veure a un super de Sa Riera però no el vaig voler comprar. Era per una trobada amb amics i em va semblar una mica agosarat portar un negre de 14,5º en ple estiu però em vaig quedar amb el nom, amb l'etiqueta ( fruit d'una publicació a la Vanguardia el dia que es veremava el Cabernet ) i amb les ganes de provar-lo. I ha estat ara, en plena tardor, i amb els bolets.

Aquest vi és dur de pelar, jove però contundent, Barreja de 5 varietats ( cabernet sauvignon, samsó, merlot, syrah i cabernet franc ) on predomina el samsó i diria que el syrah bàsicament li dóna color. És molt suau però amb un llarg final

com deia, el vam menjar amb bolets, en aquest cas amb una barreja de pinetells, rovellons i alguna llenega juntament amb uns ossos d'espinada al forn.

Blanc de Serè. Costers del Sege 2011

Un de nou que no havia vist mai i que prometia interessant. Un blanc de Costers del Segre, concretament de Vallbona de les Monges,  ho ha de ser, no? I realment ho és; una barreja acurada de macabeu predominant acabat amb parellada i un toc de xardonnay, de baixa graduació resultant,  però força. són 11,5º però que mostren una gran expressió i a mi em donen una mica de sensació de fina agulla. Olor afruitada, entrada suau i queda un regust que li va donar molt d'èmfasi a uns calamars a la romana que, tot sigui, dit, era la primera vegada que els fèiem. Això si, amb maizena per que fós apte per celíacs (no ho he posat al bloc per que no tinc foto però segurament ho publicaré per recordar com ho vaig fer ). el vam acabar de finiquitar amb un llom de rap embolicat amb pernil ibèric i un puré de moniatos, ara que es la castanyada, i va funcionar igual de bé. 

Es d'un color força pàlid tirant a verdós, com deia és afruitat potser més al nas que al tast ja que té un toc àcid que contrasta amb la frescura. Suposo que el toc àcid és per la seva joventut, és un vi sense cap mena de criança. 

Ah, i és d'una cooperativa que es diu L'Olivera

Somdinou, negre collita 2006 Terra Alta

Aquest és un dels vins nous que darrerament he trobat al supermercat. És senzillet, sense massa complexos, passa bé però no té massa matisos o no els he sabut trobar, Sí que és cert que té una bona aroma , fresca, afruitada però després en boca trobo que nperd una mica, o repeteixo, igual no els sé trobar, aquests matisos. M'ho vaig mensjar amb un arròs especial que em vaig fer amb una base de ceba prèviamenet escalivada, uns trossets de botifarra i brou de carn.

Santes negre 2001. Montsant

Vi d'agricultura ecològica, dels de més graduació alcohòlica dels que he tastat però molt fi i sual a l'hora de prendre'l. És una barreja de Cabernet Sauvignon, qu eli dóna suposo la potència, i Garnatxa i Samsó que li donen més suavitat. més forts que he tastat . Ens l'hem pres amb un guisat de pollastre amb bolets ( carlets i llengua de vaca ) que ha preparat l'àvia.  A mi m'ha semblat molt bo, potenciant el gust barrejat del pollastre a l'allet amb els bolets carnosos que s'hi han get servir. No hagués estat tant bo suposo amb llenegues, que són més viscoses...

Buscant informació em surt aquest vídeo on l'explica el seu creador..http://www.youtube.com/watch?v=u-dNLiVHx-w  I realment és afruitat i potser si que els aromes de sotabosc el fan ideal per maridar amb bolets. Només no em quadra que parla de que hi ha ull de llebre amb maceració carbònica i l'etiqueta no ho posa.

Rotllan Torre Reserva 2008

Aquest vi el vam comprar a la cooperativa Verntallat a la Vall d'en Bas i algú va dir que era molt conegut tot i que jo era el primer cop que el veia. Ens el vam veure tot menjant bolets de tardor, saltejat de pinetells i rovellons amb alguna llenega. Realment aquest priorat és molt bo, i buscant informació ja frisso per poder tastar el reservfa que tenen del 2001.

És de color fosc, amb tons grana, i si, fa com llàgrimes en la copa; diuen que això justifica una graduació alta; déu n'hi do 14,5º però passa molt bé. Abans l'olorem i l'olor és bona, torrada. D'entrada al tastar-lo, com deia passa bé, i s'allarga, potenciant el gust de terra dels bolets que s'han ingerit previament per què es queda força estona en la boca. A tot arreu diu que s'hauria de prendre amb carn o cassola, però ja ho veus, jo amb els bolets l'he trobat molt bo

Homenaje Rosado - American Pérez

Vet-ho aqui un gran descobriment. De Marco Real, DO Navarra. Realment entra per la vista, una ampolla llarga i estilitzada, un color intens preciós i una etiqueta que fa nom al títol. És un homenatge i en ella s'hi posen obres d'artistes anònims com a premi.

Es molt aromàtic, amb base de fruits vermells però sense ser àcid ni en l'olor ni en el gust. És frutal, fresc i un pas molt fàcil, elegant, i, si, la clau és el post-gust que et deixa que convida a veure'n més. Es realment molt bo i el vam menjar amb una paella de calamars de potera i el que va quedar - poc - amb pa amb tomàquet i embotits. Realment molt bo

Marqués de Cáceres.Rosat 2010

Ens agraden els vins rosats, cada vegada més, sobretot a l'estiu ben fresquets. I que entrin bé, que refresquin.I si bé darrerament n'he probat alguns de nous i d'altres ja clàssics que sé que agraden i molt ( Torres de Casta, Santa Digna, etc ) he de dir que aquest MArqués de Cáceres m'ha decepcionat una mica. Sí, és fresc, jove, afruitat... però no passa tan bé. L'acabo trobant amargant, com que costés d'empassar i no realça el gust. Ho vaig provar amb un arròs de verdures i bacallà, suau, també amb una xamfaina amb verdures de l'hort de Can Sanglas, i,,, no, no sé, però no. L'avantatge és que no t'enganxa (com passa amb d'altres que després poden ser perillosos ) . Hi ha garnatxa i tempranillo però el resultat no acaba de convèncer.

Inurrieta Cuatrocientos Navarra 2008

Contundent, dels més forts en graduació que hem provat ( 15% ) i d'un color força intens. Tot i això entra molt bé; l'hem menjat amb pernil i formatge i complementava molt bé el gust de l'ibèric. És una barreja de Cabernet Sauvignon rebaixat amb una mica de Merlot, diria que a parts bastant semblants i amb una mica de criança que es nota ja que no el trobes lleuger per bé que comdeia entra bé, amb aroma gairebé diria que afruitat. És d'aquests vins de preu reduit que veus al super i que normalment no compraries i que et dóna una sorpresa.

Els tres frares vinyes velles 2006

Un bon descobriment, crec del Caprabo on sempre que vull trobar vins nous en surto satisfet donada la gran quantitat que n'hi ha de preus assequibles. Aquest no va ser menys. Vi força complex, dens, espès, gairebé balsàmic. Unamica diferent d'altres vins de l'Empordà que hem acabat roban dolços. Color fosc i gust fort, recorda al cafè i al tabac. El mengem amb un entrecot de vedella poc fet i en queda pels postres, sense que hi faci cap mal. De ben segur el repetirem

Peñas Negras 2010 Utiel Requena

Aquest vi el vam donar a la convenció de Distribuidors que Aastra va celebrar a València el novembre de 2011. Es van visitar les caves i es va obsequiar amb aquest vi jove,. És bastant normalet, senzill, força gustós. Tot i ser hivern el vam refrescar una mica per a que passés millor. El trobo afruitat i suau, no és carnós, no es mastega. L'etiqueta original la vam substituir per una d'Aastra, coses del marketing de vendes, però diu que és apte pel dia a dia i potser aquesta seria la millor definició.

Buraco Cantina Colognola. Marche Rosso IGT 2009

Aquest vi li van regalar a la feina a la Montse. Es un vi negre italià, color fosc rubí intens, gairebé lila, molt perfumat i d'un gust intens i complex, difícil de descriure. Contundent, de 14,5º. La descripció diu que recorda a cirera madura, jo la veritat no l'he trobat afruitat  i em recorda més a raïm negre. L'hem begut durant varis dies en els àpats del dia a dia, embotits i pa amb tomàquet.

La que hem begut no és com la de la foto, l'etiqueta és diferent. És del 2009

Cuvee de l'Alchimiste Collioure

El vi el van portar els meus sogres de Collioure. Aquest vi és excel.lent, afruitat i al mateix temps amb cos, contundent. El prenem amb bolets, pinetells, carlets ( fantàstics ) i alguna llenega, però sobretot els dos primers.

Serralada de Marina Brut Nature Pansa Blanca 100%

Aquest cava de la DO d'Alella el vam tastar amb els típics canelons de Sant Esteve. Bé, per la meva part la lassanya de patata. El van portar de regal i em va estranyar un cava fet amb pansa blanca, varietat de la qual ja en vam tastar un vi, també d'Alella.

Compartia taula amb un Juvé i Camps i no va defraudar. És molt claret, amb bombolles finetes. D'entrada és força fresc i omple la boca, allò que en diuen que un cava és rodó. És afruitadet d'olor i aroma però segons actua es torna amargant. Buscant informació per trobar la foto, realment la relació qualitat preu és molt bona, i resulta que les vinyes estàn prop de Granollers