Abadia de San Campio - Albariño Rias Baixas

Txakoli Eizaguirre 2011

Molta gent parla del txakolí; i ningú no ho fa malament. Potser si el prens com es diu que s'han de prendre aquests vins per tal de trobar-ne tots els primaris l'acabes gaudint.Potser l'has de maridar amb algun menjar específic, no ho sé. A mi la veritat és que no m'ha agradat. Es com un vi "asidrat" si se'm permet, amb un punt orgànic que gairebé pica ( potser se m'havia oxidat... ) i que trobo que no lliga amb peix blau, com el salmó, que és amb que ho vam menjar. Bé, potser un altre dia.

Llavors. La Vinyeta.DO Empordà

Aquest vi el vaig veure a un super de Sa Riera però no el vaig voler comprar. Era per una trobada amb amics i em va semblar una mica agosarat portar un negre de 14,5º en ple estiu però em vaig quedar amb el nom, amb l'etiqueta ( fruit d'una publicació a la Vanguardia el dia que es veremava el Cabernet ) i amb les ganes de provar-lo. I ha estat ara, en plena tardor, i amb els bolets.

Aquest vi és dur de pelar, jove però contundent, Barreja de 5 varietats ( cabernet sauvignon, samsó, merlot, syrah i cabernet franc ) on predomina el samsó i diria que el syrah bàsicament li dóna color. És molt suau però amb un llarg final

com deia, el vam menjar amb bolets, en aquest cas amb una barreja de pinetells, rovellons i alguna llenega juntament amb uns ossos d'espinada al forn.

Blanc de Serè. Costers del Sege 2011

Un de nou que no havia vist mai i que prometia interessant. Un blanc de Costers del Segre, concretament de Vallbona de les Monges,  ho ha de ser, no? I realment ho és; una barreja acurada de macabeu predominant acabat amb parellada i un toc de xardonnay, de baixa graduació resultant,  però força. són 11,5º però que mostren una gran expressió i a mi em donen una mica de sensació de fina agulla. Olor afruitada, entrada suau i queda un regust que li va donar molt d'èmfasi a uns calamars a la romana que, tot sigui, dit, era la primera vegada que els fèiem. Això si, amb maizena per que fós apte per celíacs (no ho he posat al bloc per que no tinc foto però segurament ho publicaré per recordar com ho vaig fer ). el vam acabar de finiquitar amb un llom de rap embolicat amb pernil ibèric i un puré de moniatos, ara que es la castanyada, i va funcionar igual de bé. 

Es d'un color força pàlid tirant a verdós, com deia és afruitat potser més al nas que al tast ja que té un toc àcid que contrasta amb la frescura. Suposo que el toc àcid és per la seva joventut, és un vi sense cap mena de criança. 

Ah, i és d'una cooperativa que es diu L'Olivera