Un de nou que no havia vist mai i que prometia interessant. Un blanc de Costers del Segre, concretament de Vallbona de les Monges, ho ha de ser, no? I realment ho és; una barreja acurada de macabeu predominant acabat amb parellada i un toc de xardonnay, de baixa graduació resultant, però força. són 11,5º però que mostren una gran expressió i a mi em donen una mica de sensació de fina agulla. Olor afruitada, entrada suau i queda un regust que li va donar molt d'èmfasi a uns calamars a la romana que, tot sigui, dit, era la primera vegada que els fèiem. Això si, amb maizena per que fós apte per celíacs (no ho he posat al bloc per que no tinc foto però segurament ho publicaré per recordar com ho vaig fer ). el vam acabar de finiquitar amb un llom de rap embolicat amb pernil ibèric i un puré de moniatos, ara que es la castanyada, i va funcionar igual de bé. Es d'un color força pàlid tirant a verdós, com deia és afruitat potser més al nas que al tast ja que té un toc àcid que contrasta amb la frescura. Suposo que el toc àcid és per la seva joventut, és un vi sense cap mena de criança.
Ah, i és d'una cooperativa que es diu L'Olivera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada